Quin paper creus que haurien de tenir els mitjans públics dins de la societat?

​

Els mitjans públics haurien de tenir principalment la funció que ja tenen d’educar i millorar el nivell cultural de la nostra societat al mateix temps que informar-lo. El problema, com sempre, és que el mitjà públic està massa condicionat pel poder o pel govern i, de vegades, té més aviat una actuació que és sospitosa enlloc de la transparència o la neutralitat que seria desitjable.

​

Quines mesures creus que es podrien dur a terme per millorar aquest problema d’ingerència política?

​

Considero que no és viable perquè els instruments ja existeixen, és un problema, més aviat, propi de la condició humana. Som com som i allà on tinguem d’alguna manera afavoriments o sensibilitats o empaties per una línia de pensament o una creença, sempre estarem orientades cap a elles. Els mecanismes de neutralitat ja existeixen.

​

És viable tenir mitjans públics?

​

Bona pregunta. Crec que és inqüestionable que ha d’existir un mitjà públic. No crec que tampoc s’entengués que tots els mitjans fossin privats. El que passa és que crec que hauria de ser un mitjà amb uns recursos molt concrets, molt específics, dins d’un pressupost més equilibrat que no pas el que tenim a data d’avui.

​

Moltes de les productores basen el seu èxit o la seva continuïtat en la producció per als mitjans públics. Si aquest finançament baixa, què seria d’elles? Es podrien reconduir?

​

És una magnífica pregunta i perillosa, anem a veure si la puc respondre amb solvència perquè moltes vegades, i tenim exemples molt de prop, de productores que han aconseguit tenir d’alguna manera una connexió més potent amb un mitjà públic que gairebé, una forma d’enriquiment massa dimensionada, a través dels diners que li proporcionen una eina tan estable com ho és un mitjà públic. Parlo d’aquestes productores que tenen la sort, no se sap ben bé, que sempre se’ls hi adjudiquen productes, projectes de molts milions d’euros per fer una producció en detriment de persones com vosaltres que podrien fer unes produccions fantàstiques i que, segurament, no sabeu ni com començar a apropar-vos amb alguna cosa. Aquí és on el mitjà públic potser hauria de tenir més sensibilitat.   

​

Però això és sort?

​

No, gens ni mica. Això és la relació contacte i proximitat, com sempre. Malgrat que l’actuació de l’administració sempre s’ha de regir per la lleialtat, la transparència i la competitivitat. Vosaltres sou persones molt competents i podrieu presentar un projecte o un programa i optar a aquest tipus de concursos, però les vostres possibilitats d’ensortir-vos serien escasses. I crec que aquí possiblement el mitjà públic hauria de tenir més sensibilitat, més empatia.

​

Com seria un panorama digital en el qual la informació multimèdia no escrita tingués el seu màxim esplendor a les plataformes multimèdia? Informatius hi hauria?

​

El que ens ha portat la digitalització i la facilitat de que qualsevol persona pugui accedir a Internet i dotar-se d’eines de comunicació és una gran fragmentació del mercat audiovisual. Això comporta, com a avantatge, per exemple, per a vosaltres –que sou el meu màxim referent-, la oportunitat de poder construir-vos una audiència pròpia en la qual pugueu exercir aquell tipus de periodisme o comunicació com vosaltres creuríeu que ha de ser. Amb uns costos de producció extraordinàriament baixos per poder posar aquesta informació a l’abast de la vostra audiència. Crec que, en aquest sentit, és una de les grans inquietuds que tenen els mitjans de comunicació perquè han de competir amb persones com vosaltres i, per tant, crec que és un panorama molt alentidor en aquesta direcció. Tinc com a contrapartida que hi ha tanta possibilitat de que tanta gent posi tanta informació tan entreteniment al mercat, que fa difícil que un mateix pugui triar les seves fonts d’informació o d’entreteniment. Amb lo qual et pots trobar amb aquest famós fenomen que s’anomena les fake news, on ja no saps si aquell mitjà que t’agrada tant veritablement ha contrast adequadament la informació. Per això, hi veig avantatges i inconvenients.   

​

Respecte a les fake news i al contrast real que fan els Mitjans de comunicació, quina creus que és la manera per poder solucionar aquest problema?
 

El problema se soluciona amb una millor educació i informació de la ciutadania que ha de ser capaç de poder sentir la informació que senten per a construir-se una opinió després de contrastar-la quan una informació és sospitosa de no ser enterament certa. Per això, és molt important que els ciutadans aprenguem a identificar les nostres fonts d’informació, aquelles que ens donen la confiança i en la línia que ens agrada que ens donin a informació i per tant, ser molt curosos a l’hora de triar les fonts d’informació.

​

Creus que és recomanable que ens basem en La Directiva?

​

La Directiva com emergeix d’un òrgan en el qual tots els països em volgut ser-hi una part de sobirania perquè interpretem que és un bé millor per l’eixamplament de fronteres, hem de creure que els reglaments que pugin sortir de la Unió Europea estan molt contrastats i sustentats per a un raonament prou sòlid como per a què pensem que és una decisió que hem de continuar.

​

En alguna qüestió discrepem perquè utilitzem els canals que hi ha al nostre abast per poder plantejar-ho perquè hi hagués un fòrum de discussió per poder evolucionar como ho fa la nostra societat. Moltes vegades el drama d’aquest tipus de directives, de reglaments o de formes d’instrucció donades per algun òrgan és que ràpidament queda des actualitzat en una realitat del mercat que evoluciona molt  més ràpidament que les decisions que es puguin prendre a nivell polític i potser, això, si és un problema rellevant.

​

Mitjançant aquests canals es poden solucionar els problemes de regions més petites com la de Catalunya o regions que estan integrades en una regió més gran com és Espanya?

​

Es dificulta una mica perquè estem parlant d’estructures pensades per macrogestió i quan parlem de petita gestió és quan la cosa trontolla perquè la realitat de cadascú fa que moltes vegades sigui difícil de poder articular.

​

Aquestes polítiques garanteixen o ajuden a intentar mantenir aquesta cultura diferent o singular dels territoris o més aviat ho dificulten?

​

El problema és pensar que això ens ho hagin de solucionar completament. El gran èxit de la Unió Europea és aconseguir que no estiguem en estat de guerra com va passar amb les dos guerres mundials en aquest país. Podem discutir moltes coses i això ja és un èxit, però com a mínim, no ens hem de preocupar per la nostra subsistència. A vegades, amb tant de temps que portem de pau no hem de perdre de vista la importància d’aquest valor sobre el qual podem discutir coses sense perdre els extrems.

​

Creu que la falta d’enteniment entre el govern estatal i el govern autonòmic ha fet que el finançament de les televisions públiques hagi baixat?

​

Crec que és aquesta falta d’enteniment. Hi ha una mala gestió per part de les dues bandes. És un conflicte on és fàcil que les dues parts facin bandera i que es sustenta en uns principis que són inqüestionables. Això fa que aquest conflicte tingui vocació de ser etern, que desgasti a la ciutadania i perdem moltes oportunitats de poder ser un petit lluç en un món globalitzat.

​

Què hauria de fer TV3 per intentar subsistir davant d’aquest problema?

​

El concepte de com ha de viure TV3 en un context d’aquest tipus és molt difícil. Lògicament tot el que es sustenta amb diners públics representa que ha d’obeir al que significa l’estructura del nostre estat. Aleshores vol dir que tot el que siguin pressupostos, pressupostos generals, tot i que hi hagi partides que es destinen a Comunitats Autònomes, malgrat el conflicte produït recentment, donen legitimació suficient o almenys en aparença, per poder restringir partides econòmiques. Per tant, TV3 que durant molts anys i encara ho és, un referent i les dades així ho demostren, conté aquest tinte de posicionament polític, que el farà patir unes retallades econòmiques de diners públics, que òbviament tindrà com a conseqüència reduir la qualitat i les possibilitats que té un mitjà de referència com és TV3.

​

Creu que es pot acabar convertint en un mitjà privat per poder garantir la seva continuïtat?

​

Jo crec que si es converteix en un mitjà privat recularà moltíssim, ja que TV3 si per alguna cosa s’ha caracteritzat, entre d’altres és per utilitzar fons públics en volums considerables. I això fa, que inqüestionablement no tindríem davant de l’audiència una presència exquisita. Si no hi ha diners crec que això recularà, i si recula es convertirà en una televisió més mediocre i molt menys consultada.

​

Podrien ser les coproduccions una solució als seus problemes?

​

La coproducció és una línia interessant de desenvolupament, sempre que no acabi com tots tenim sota sospita, el continuar donant de viure als quatre amiguets que fan coproduccions en detriment d’altres que haurien de tenir més oportunitats.

​

Quina és la mesura perquè aquesta gent a qui resten oportunitats les arribi a tenir?

​

El problema és que si us dic que us organitzeu i feu prou soroll per reivindicar la igualtat d’oportunitats, als qui feu més soroll us faran una oferta que no podreu rebutjar i deixareu a l’estacada el gruix dels que hi havia darrera i us convertireu en un grup afavorit, precisament pel que estàveu reivindicant.

​

Hi ha algun lloc del món en què això no passi?

​

No.

​

Veu en les noves plataformes com per exemple YouTube, un futur per a l’audiovisual a Catalunya?

​

A mi m’encanten aquest tipus de plataformes com una oportunitat per a les noves generacions i tant debò aquestes generacions sàpiguen aprofitar les oportunitats.

​

​

​

​

​