Des de la teva mirada quina creus que serien les productores que tindrien més reconeixement i més qualitat?

​

Es difícil, parlem a nivell català. Es difícil perquè crec que les coses van per cicles. El sistema audiovisual es un cicle que va molt ràpid i crec que ara estem acabant un cicle i en començarem un de nou que no sabem ben bé quin es i en les pròpies productores també hi ha cicles. Moltes vegades depèn de la productora però també dels programes que hi fa. Si parlem del Terrat tenim una productora de gran prestigi que ha tingut molts cicles. Provablement marcats per programes de gran èxit que els han portat a terme unes decisions a una sobredimensió de la productora i una regularització de la productora.

​

El terrat es una gran factoria de clients i el que m’agrada molt es que saben quin es el seu ADN i el potencien al màxim. al mateix temps es una productora molt personalitzada en el sentit que el book insignia es el fundador Buenafuente. A mi em fa molta gracia quan diuen que sempre fa el mateix perque es mentida. Encara que el format sigui el mateix ell no para de transformar-se com a còmic i com a capdavanter del programa que esta fent cada vespre.

​

I el que esta fent ara es el resultat de molts anys, es el vi que ha de portar els anys que ha de portar a la bodega per tenir el sabor que ha de tindre, és un gran reserva però dins la productora fixat que abans estava el Jordi Èvole que ha acabat creant la seva pròpia productora. Per tant, totes les productores evolucionen. Jo crec que tothom ha de reconeixer el nivell del terrat.

​

Crec que Mediapro es d’una dimenció exepcional i que Brutalmedia ha creat continguts excepcions i, després hi ha moltes altres que tenen llenguatges propis. Jo crec que aqui hem de fer una reflexió i es que el sistema actual organitzat a traves de productores que en els anys s’han anat fent grans, es un sistema que comporta a uns prejudicis, es a dir a uns problemes. Aquest sistema esta limitant la creativitat i es produeix (a Catalunya), a Catalunya la presa de decisions es molt complicada a nivell audiovisual. tot esta marcat per la presencia de TV·, es la única televisió potent que es fa aquí. La influencia de les productores catalanes a Madrid es mínima, tot el que es vol fer a Madrid es fa des de Madrid, les productores que estan instalades a Madrid ho tenen fàcil però les que no cada cop ho tenen més difícils. Els actors se’n van a viure allí. Sant Cugat, la versiò de TVE a Catalunya es molt limitat i, per tant, tot va a parar a TV3 i el problema es que TV3 pivota al voltant d’un numero limitat de productores, i aixo que te unes raons també té uns inconvenients.

​

Si TV3,ara que des de fa uns anys estàn retallant molt i amb el 155, com augures que serà.

​

el futur es extraordinariament negre, la majoria de petites productores moriran i TV3 desapareixerà en quatre dies. Ehh sí. Crec que li queden, com explicar-ho això, ehh TV3 es l’únic motor de l’audiovisual a Catalunya si les productores han de viure del que es pot arribar a aconseguir de Betevé o de 8TV no hi poden viure perque els pressupostos son molt baixos. Perque tenen els pressupostos que tenen aquestes dues cadenes. Gairebé totes les productores depenen de TV3. Si tu analitzes quin percentatge d’ingressos prové de TV3 et poses les mans al cap, no es el cas del Terrat ni Brutalmedia ni Mediapro, però tota la resta de productores el 70-80-90% dels ingressos prové de TV3. Això es ‘’pan para hoy, hambre para mañana’’ perquè has posat tots els ous a la mateixa cistella, has fet que tots els ingressos provinguin d’una mateixa font i ara, eixa mateixa font té problemes econòmics. Per tant, arran d’això totes aquestes ho estan passant malament, han comés un error que jo crec que el futur no va cap aquí. Aquestes productores han creat una infraestructura més gran, s’han convertit en petites TV3 i el gran de TV3 es que s’ha creat una gran infraestructura. I sabeu que hi ha el debat de que tv3 son 2000 treballadors i de si s’ha de fer una retallada, no s’ha de fer, aquest debat no cal entrar-hi. Però de la mateixa manera que es molt gran, ara que hi ha aquest problema moltes es plantegen què han de fer. Distribuir els meus talents i recursos en una altre lloc. Crec que el futur  passen pels satèlits, els que surtin d’aquesta facultat es trobara en un mon on l’individu serà més poderos que les empreses i, per tant, la suma d’individus generalment farà un programa i , posteriorment es separarà. I això ho farà tot molt més àgil en millors resultat.

​

Ara el que tenim es tot un seguit de productores que ‘’s’han parasitat’’ a TV3, quan aquesta deixi de tenir sang ho passaràn molt malament. Alhora tv3 ha creat un contingut amb uns informatius extremadament potents (per a mi son l’ADN de tv3) i han creat uns quants productes que provenen d’aquestes productores que en alguns casos estàn be pero en altres son reiteratius, però les productores, tenen com una mena de càsting constant per col·locar un producte nou. Això ha fet que fins ara hi hagi com una potència creativa, i s’hagen comprat formats interessants.

​

Per exemple, ‘’Joc de Cartes’’ és un format interessant. ‘’Opera en texans’’ o ‘’El foraster’’ es un bon format. Si aquests productes ja no es poden fer digam que els has de crear des de casa i aquest casting constant, que es aquesta mena de rivalitat despareix i quan no hi ha rivalitat la qualitat baixa. Per això crec que a la llarga tv3 emm pot arribar a tenir un problema de creativitat i alhora tv3 com qualsevol producte ha de fer una campanya de marqueting pero ha d’agradar. Per tant es una marca però ha de fer productes singulars i això a la llarga ha de ser difícil i acabo.

​

Si tu mires la graella actual s’està fent la màxima del diari de demà i el fren de mà. Això m’ho va dir un periodista quan jo era periodista. Per tant s’està fent nomes el dia d’avui, s’està fent un daytime que funciona molt bé, que va tot cap al procés i un primetime que va esgotant els productes que tenia en nevera pero que ja no funcionen.

​

El problema es que abans tenien un primetime que els hi funcionava molt be i un daytime que no i ara tens un daytime que funciona molt bé però el primetime a partir del setembre pot caure. Si tu desllueixes els programes que són book insignia al final acaben destrossant la cadena.

​

Això serveix també per a Antena 3 o TVE. TVE està repuntant gràcies a OT, el que pot fer un programa és extendre l’èxit a la resta. Això passa també en ràdio evidentment si el Basté funciona, et funciona tot RAC1, no?

 

Si hi ha un programa com va ser Salvados, les produtctores poden allargar també la vida d’aquest programa?

​

Bueno Salvados, es un exemple paradigmàtic de moltes coses com per exemple la transformació del presentador, que amb una inteligència impressionant va ser capaç de sortir d’un programa, que no sé si el recordareu, Salvados por la campanya que era una consecució de fets enginyosos sobre una campanya i com s’ha acabat convertint en un Michael Moor que l’endemà els diaris titulen amb el que ha tret. Alhora parteix d’una nova campanya que va dissenyar la cadena. Entre tots es van donar marge i van acabar de decidir. Hi ha programes que has de mantenir perque et donen qualitat i jo crec que en el cas de Salvados van fer una aposta per la qualitat que els ha donat una resposta quantitativa.

​

És el mateix que està passant a Movistar 0. Movistar és una inversió a llarg termini, es la cadena que, en aquests moments, més diners està invertint sobretot en ficció, també en programes. Ara mateix tothom vol treballar amb ells perquè estan invertint quantitats estrambòtiques.

​

Perquè? Per que ells saben que han de crear un producte de qualitat amb el que diferenciar-se de les altres cadenes. No és una cadena convencional si no que es una plataforma i volen tenir un cert prestigi. I van comprar una cadena que ja tenia un cert prestigi com era Canal+, que era per a abonats i gent selecta o seleccionada. Això també es el futur. Tv3 serà capaç de crear una plataforma, serà capaç de derivar-se cap aquí. Si té la infraestructura que té que la immobilitza a l’hora de prendre moltes decisions i tenim un sector que anirà tenint cada cop més i més problemes, com vols fer aquest pas? Que es important i demana diners i decisiò? I si no el fas el mercat se’t menja, canvia molt ràpid. Vam passar de la fotografia analògica a la digital, doncs ara estem passant de la televisió convencional que sempre sembla que s’hagi d’acabar però que realment s’està acabant, no? Esta tothom mirant netflix i tothom té Movistar i HBO, per tant ha d’haver-hi una transformació, els que tinguin menys motxilla i els més valents la faràn.

 

Quin és el procés des que la idea arriba fins que es duu a terme?

​

Si em permets explicaré una altra cosa, perquè jo soc molt crític amb el sistema actual, ja que està anant en contra de la creativitat. No s’estan fent programes, sinó productes. I el sistema de venta és un sistema de productes. Les productores que esteu analitzant moltes vegades venen productes, i quan parlo de productes em refereixo a: tinc aquesta idea, tinc aquesta cara i t’ho puc fer a aquest preu, però això no és un programa de tele, això és un acte de venta. I així és com funciona i per això moltes vegades posem la tele i hi ha programes que no s’aguanten, perquè el procés de producció d’un programa va molt més enllà de tot això, i entre altres coses demana que tant les productores com les persones que han de comprar aquests productes haurien de ser conscients que no són productes, sinó programes de tele. Hi ha una evolució i han de ser capaços de veure com serà realment aquest programa de tele. Per tant, no entendré mai com es poden comprar programes sense fer pilots, no entendré mai com es poden comprar programes només perquè tens un nom, i no entendré mai com hi ha segons quines diferències de pressupost.

 

Crec que en aquests moments tothom es cobreix les espatlles, i no hi ha coratge. Si no hi ha coratge, no hi ha creativitat, i per altra banda, si no hi ha llibertat, no hi ha creativitat, i per altra banda, si no hi ha obertura cap a la novetat, tampoc hi ha creativitat. I actualment no hi ha coratge, ni llibertat, ni novetat, per tant, hi ha una certa mancança de creativitat.

 

Per exemple, em deies que El Foraster havia funcionat, però és que El Foraster és un format comprat a l’estranger i després s’ha readaptat. En molts casos el que es fa és comprar formats a l’estranger, que ja sabem que funcionen a Bèlgica o Anglaterra, però no partim de 0, costa molt partir de 0. Passa com en la literatura catalana, jo crec que es publica més que mai, però amb un criteri bastant dubtós, és a dir, crec que s’ha publicat molt, però jo difícilment em puc acabar un llibre de la literatura catalana, perquè tornem a anar al mateix, els escriptors de sempre estan publicant una idea, però el llibre està mal escrit, és a dir, no fem literatura, fem mecanografia en aquest país. I a la televisió si ens fixem, moltes vegades són les cares de sempre i tenim por al risc, i de cop i volta encarreguem els dissabtes a un nano que té 27 o 28 anys, que és veritat que ja feia El Suplement a Catalunya Ràdio, però no havia fet mai tele, i es demostra que el públic de TV3, per contra del que s’havia pensat, és capaç de consumir una cosa codirigida i presentada per un tio de 28 anys, amb unes formes totalment diferents, un plató certament diferent, durant 3h i ha funcionat amb un cost relativament econòmic. Per tant, quan hi ha llibertat creativa i hi ha innovació, resulta que funciona, però en canvi, hi ha molts programes que són els mateixos que fa 15 anys, amb les mateixes estructures que fa 15 anys, i això passa per aquest mecanisme que us dic, perquè els productors en el fons, estan venent el mateix de sempre i les persones que compren en el fons, si ho encarreguen a una productora gran es cobreixen les espatlles, i això va en contra de les productores petites, de satèl·lits o persones desconegudes que puguin tenir una idea brillant. Antena3 cada any fa el “Proyecto mañana”, que es basa en què totes les universitats d’España es desplacen fins a Madrid convidades per Antena3, que escolta els alumnes que aporten nous projectes. I això TV3 no ho fa perquè en el seu ADN no hi és escoltar els seus alumnes, perquè considera que només són alumnes, quan resulta que els alumnes a part d’alumnes són persones que poden aportar bones idees i poden tenir talent. I en el cas de TV3, els processos de producció d’un programa crec que no estan ben seguits, és a dir, entre la idea i el primer programa hi ha molt de temps. I aquí depèn el resultat, per molt que tinguis una idea brillant, si no l’exacutes bé, no acabarà sortint bé. I és veritat que la tele té un misteri, es diu que només sortirà bé 1 de cada 7 programes o 1 de cada 5, però si tu ho deixes tot en mans de l’atzar, serà 1 de cada 10. En canvi, si tu vas controlant el procés és possible que redueixes aquesta ambigüitat i aconsegueixis tenir més possibilitats perquè funcioni.

 

Enllaçant amb el què ens estaves explicant, pel que fa als pressupostos, no sempre cal tenir un pressupost molt elevat per fer un programa de qualitat no?

​

Totalment. Pressupost d’Òpera en texans, 11.000€ el capítol. Pressupost de El Foraster, 43.000€ el capítol. Pressupost de El Convidat, que era previ a El Foraster, més de 80.000€ el capítol, per tant el doble de El Foraster. I pressupost de la sèrie que s’estava fent els dilluns, Vida privada, 400.000€ el capítol.

 

Doncs, la meva pregunta és: per què hem d’invertir 800.000€ en dos dilluns que equival a 2 temporades de El Foraster o uns 80 capítols d’Òpera en texans. Per tant, TV3 ha de promoure la ficció? Sí. De la manera que ho està fent? No. En el cas de la ficció, a Catalunya és un autèntic desastre, perquè entre altres coses, el que ha de fer l’administració és potenciar els nous talents i la creativitat. El que no pots fer és potenciar persones que ja funcionen, si al cap de 5 pel·lícules no funciones, doncs cap a casa. Així funciona a els EUA. Aquí nosaltres el que fem és que hi ha una escola de cinema caríssima, amb molt poques beques, i per tant, al final el cinema només serà pels fills dels hipsters progressistes que viuen a Gràcia, i les persones que tinguin talent però que són de família més pobre, no podran estudiar cinema. Per tant, el cinema no és democràtic, i segon TV3 té un encàrrec institucional per promoure el cinema, però em pregunto jo: Antena3 i Tele5 no promouen el cinema? Fan coproduccions. Van començar amb la Celda 211, i no només van promoure aquella pel·lícula, sinó que van obtenir beneficis i van crear un sistema de dualitat entre la productora i la cadena, que es retroalimenten i fan productes que estan bé.

 

Ara tenim 2 capítols que valen 800.000€ i diem, o és que la ficció és cara. Home cara… hi ha una pel·lícula que ha passat per diferents festivals d’Europa, que és curta, entre 70 i 80 minuts, El cadaver de Anna Fritz, que és una pel·lícula de por, una òpera prima d’un director, per tant estem un altre cop en una primera òpera que s’hauria d’haver collat, que no ha estat nominada als Premis Gaudí. I aquesta pel·lícula va costar 20.000€.

 

Es pot fer una pel·lícula per 20.000€? No s’hauria de poder fer una pel·lícula per 20.000€, perquè això significa que tothom treballa sense cobrar i jo no vull això per la gent del sector, però jo poso sobre la taula: cal en la situació actual que estem 800.000€ per 2 dilluns que equival a 2 temporades de El Foraster o 80 capítols d’Òpera en texans?

 

Després, ara que parlem de pressupostos, actualment hi ha una llei de transparència, que fa que puguis consultar per Internet què val cada producció. També hi ha una norma que diu què pot costar màxim per minut un programa. La ficció màxim pot costar 2.000-2.200€/minut o un programa com Catalonsky 1.000-1.200€/minut. I això es pot consultar, perfecte, però sabem quan arriben els diners a la productora què es paga a la gent que treballa en ella? No, no ho sabem. Hi ha un mínim pels tècnics de so, pels càmeres o pels guionistes? No, és a dir, l’única plataforma que en aquests moments uneix tots els productors executius és Proa, també un grup de guionistes, però no hi ha uns sindicats com als EUA que agrupin realment tots els freelance del sector, i això vol dir que tots estem deixats de la mà de Déu.  I Aquest cercle viciós fa que puguem saber què cobren les productores, però no si distribueixen correctament els diners, que no són seus, sinó diner públic, i no saps com ho distribueixen, ni quina qualitat laboral aporten, és a dir, estan contractats els treballadors o són autònoms? Cobren quan toca o al cap de mig any? Cobren el que havien de cobrar o la meitat? I en cas que sigui així, per què continuem contractant aquestes productores? I aquests és el panorama actual.

 

Amb el panorama actual, t’has plantejat marxar a un altre context com Amèrica Llatina?

​

Tots ho pensem. Crec que el que s’acostaria més per on jo em moc, seria Miami i m’he plantejat anar-hi a treballar, però per ara, per motius personals i familiars és una opció totalment descartada.

 

Al final hi ha possibilitats fora, però és possible que el propi sistema d’aquí acabi fent fallida. Crec que hi ha alternatives i que cada cop el panorama anirà més enllà de TV3. Hem de pensar a l’hora de treballar en fer productes no només perquè ens els comprin aquí, sinó sobretot pensant en anglès, perquè el mercat sigui més ampli i aprofitar que la marca Barcelona és una marca internacional. Hem de fer una mirada oberta, àmplia i internacional.

 

El 155 ha estat la darrera estocada, però la crisis dels audiovisuals ve d’abans. Jo estic molt decebut perquè pensava que aquesta crisis serviria per generar canvis i res està canviant.