Quin és el procés per aconseguir els diners per a les produccions?

 

Quin tipus de produccions?

 

Per exemple, els programes que produeixes per a la televisió de Catalunya.

 

T’explico: hi ha productores de tot tipus: productores documentals, productores que fan ficció, cinema, o ficció per a televisió, o productores que fan programes de televisió... perquè és molt diferent finançar El foraster, que finançar una pel·lícula, no té res a veure l’esforç de finançament.

 

Bàsicament, cada tipus de productora té un finançament diferent. Més o menys, t’explico el què és -i això és amb TV3 i totes les televisions, hi ha molt poques diferències-. El que són programes de televisió -programes setmanals com pot ser un Polònia o un Foraster, aquest tipus de programes de prime time més usuals o culturals però que estan  en graella-, la productora presenta un projecte i la tele, si li agrada i ho vol tirar endavant, paga tota la producció. Lo únic és que aquell programa serà ja propietat de la televisió. La productora no té cap propietat, tu fabriques per a ells. És com si tu em dius “escolta’m necessito una estanteria a casa, fabrica-me-la tu”, i me la pagues i jo la fabrico. És el mateix. Aquella estanteria serà la que vas encarregar. Aleshores, tu aquí apliques un petit benefici que sempre està estipulat  sobre el preu total i tu ho fas per aquell preu, ets un fabricant.

​

Amb temes, per exemple, de ficció: si és una sèrie de ficció, ja entrem en un món totalment diferent. Normalment, si són sèries llargues sol ser el mateix: tu fabriques per a una televisió  i, a més a més, sota les seves coordenades, sota les seves necessitats. Per exemple nosaltres que fem El foraster, és evident que és diferent perquè tu fabriques per a la tele i ja ho fas pensant que allò serà per a TV3. Evidentment, no aniràs a gravar un programa a Sud Amèrica perquè no interessa a ningú. És una televisió de proximitat  i estàs fent territori, costums, gent, la nostra gent...llavors ho fas així. Clar, el problema d’això és que té una mala venda. A la televisió coreana els hi pot agradar molt el format, però no El Foraster d’aquí perquè no els hi importa a la televisió de Corea. Per tant, no el vendràs, però això són productes fets expressament. És el que et deia de l’estanteria: si jo no te la faig a mida per a la paret, difícilment  algú la pugui utilitzar.

 

Amb cinema és molt diferent. Al cinema, el productor és el propietari d’aquella obra. Llavors, jo l’he de finançar de moltes maneres, una és a la televisió perquè la televisió t’està donant uns drets d’antena. Això què vol dir? Et pre-compra sobre projecte, la pel·lícula, perquè hi ha unes lleis que els hi obliguen a destinar uns diners a l’any per comprar cinema, perquè si no la televisió potser no compraria tant cinema, però ho fa. Llavors, trien els projectes que més els hi agraden. Però és una pre-compra i t’estan comprant només unes emissions i no es queden propietaris, tu ets el propietari total. Si la pel·lícula costa -m’ho invento- un milió d’euros, a TV3 jo vaig i em diuen “vale, perfecte, et compro deu emissions de la pel·lícula durant cinc anys a 100.000 €”, l’hi pre-venc. És clar que hi ha d’haver una confiança de que faràs bé la pel·lícula perquè ells s’estan hipotecant cent mil euros de cara a l’any vinent. És una cosa que has d’anar trobant: TV3 cent mil, TVE tres cents mil, has de trobar el ministeri, has de trobar  la Generalitat, has de trobar pre-vendes a fora. Has de trobar aquell milió d’euros de moltes maneres, però tu al final tindràs el 100%. Llavors, cada venda que es faci d’aquella pel·lícula, tu et cobraràs els diners i aquí és on hi ha el negoci perquè no cobraràs per fer-la. Llavors, els documentals, si són documentals grans, es financien com les pel·lícules. Si és un reportatge trenta minuts sobre la fauna del Montseny, només li puc anar a vendre a TV3. Per tant, l’he de fer per a ells, com si fos un programa de tele.

​

En el cas que, per exemple, tu no facis aquesta pre-venta i facis una producció autònoma podries rebre alguna subvenció per part de la Generalitat o el Ministeri.     

​

Amb cine. Televisió no. La Generalitat, per exemple, té ajuts per a documentals i té ajuts a TV movies.

​

I quan treballes amb altres productores d’altres països, com funciona la cosa?

​

Cada coproducció és un món, és complicat. Home, hi ha unes pautes però normalment el que es fa  és jo tinc un projecte amb el que he de trobar alguna lògica perquè li agradi als alemanys, per exemple, perquè hi ha un actor alemany o perquè una part de la peli passa a Alemanya. És una coproducció que té sentit.  Vaig a Alemanya i el que faig és dir “escolta, això val un milió d’euros i una part de la peli passa a Alemanya i necessito dos actors, queda’t el 30% de la peli i, a canvi, tu em financies tres cents mil euros que és el 30% de la peli i, a canvi d’això, tens el 30% de la propietat i, a més a més, et deixo a Alemanya el 100%”. Aquesta seria la lògica d’una coproducció.

​

I t’ha passat alguna vegada que has volgut portar  algun projecte a alguna productora o a alguna televisió i no t’ho han agafat? Per exemple, a TV3.

​

El 99% de les vegades que porto algo. Tenim la paperera plena de projectes.

​

I no la pots canviar? Si parlem de TV3 en comptes de fer-la  a nivell català passar-la a nivell espanyol?

​

Sí. Mira, nosaltres estrenem ara El paisano que és El foraster fet per a tot Espanya perquè tenen una equació molt clara per a TVE, i que és un format que jo ja havia comprat a una televisió danesa. El que passa és que cada televisió és un món. Jo crec que una de les feines més importants d’un productor és conèixer quins són els seus potencials clients, és la clau. Ara vas veure el que està fent TVE per entendre la psicologia o el que ells han decidit el tipus de continguts que volen fer i pots fer un projecte per a ells. El que passa és que un projecte que puguis pensar per a TV3, tu que ets intel·ligent, ho saps, no la podré col·locar mai  a Telecinco. TV3 té un tipus de contingut que mai el podré refer per a Telecinco. Jo puc agafar i pensar “El foraster el podré col·locar quatre hores extra? Sí, m’ho crec perfectament”, “El foraster el podré col·locar a Telecinco o Antena 3? No, ni ho provo”, perquè és un contingut que no és per a ells. Ells fan Supervivientes i els hi funciona molt bé.

​

Quines dificultats has trobat per fer una producció a una televisió pública?

​

Les mateixes que en cap altra televisió. 

​

Per tant, les condicions de finançament, encara que sigui una televisió pública, no canvien.

​

No, són les mateixes que t’he dit fins ara.

​

Aquí a Brutal Media, m’has dit que fas una pre-venda, que t’ho compren, però hi ha alguna altra subvenció?

​

Si és per a cinema, hi ha les del Ministeri, que t’he dit. Si és per a televisió no n’hi ha.  

​

A nivell personal, quines creus que són les mancances de la producció audiovisual a Catalunya?

​

Ara mateix finançament. Ara mateix tenim molts problemes de finançament. A la Generalitat li han tombat la taxa de l’audiovisual, que era excel·lent, ens ajudava molt  i això és un gran problema. I TV3 està en un moment molt complicat. Sí, jo crec i ho dic sempre que aquest és un país amb un enorme talent, però no tenim molts mitjans. I ens hauríem de creure el tema audiovisual. Ara els últims mesos tothom ha estat per altres coses. Hem passat per un moment molt complicat, a nivell social i a nivell de país, i ha esborrat tota la resta, s’ha desenfocat molt. I jo crec que, en general, falta que ens creguem l’audiovisual. I que ens el creguem vol dir que el recolzem molt més a tots els nivells.

​

Ara hi ha molts programes que s’emeten per YouTube, has pensat fer alguna producció dirigida a aquest tipus de plataforma?  

​

Sí, ja ho fem.  This is art que és clar.

​

En aquest cas, no hi ha subvenció?

​

No hi ha.

 

Com ho vens a YouTube?

 

Les produccions que es fan per YouTube normalment és perquè estan pensades per després estar finançades amb els clicks de YouTube. Algunes el que fan també és que sigui una segona finestra com és el nostre cas. Aleshores, nosaltres ho parlem amb televisions, acaben finançant les diferents televisions i ho portem a YouTube.

 

Amb quin benefici es queda la productora?

 

Hi ha una escaleta. A partir de cinc cents mil, comencen a pagar-te… No em facis cas perquè no em sé el número, però a partir d’un número concret  comencen a pagar-t’ho i, després, et van abonant diners.

 

A nivell de producció audiovisual a Catalunya, on veus encara més futur, a la tele  o a aquest tipus de plataformes?

 

Jo crec que acabarà tot molt en plataformes, però també crec que conviurà amb les televisions. Crec que poden arribar a conviure els dos sistemes.